 |
| Palau de Faura |
 |
| Escut |
HISTÒRIA
DE
FAURA
El
nostre poble comença la seua història en època musulmana.
és
amb els àrabs quan començen a formar-se a la nostra comarca una
sèrie d’alqueries connegudes amb el nom de Llogarets,
que per la quantitat i la proximitat en què es trobaven es confonien
les unes amb les altres. Algunes foren l’Alqueria Blanca, Almorig,
La Garrofera, Els Frares i l’Arap. Tots desapareguts abans del
segle XIX.
Faura
com la resta dels pobles que conformen la Vall de Segó, Benavites,
Benifairó, Quart i Quartell són el resultat de la unió de dos o
tres d’aquests llogarets en un de sol.
Després
de l'entrada de Jaume I a València, Faura va quedar sota la
jurisdicció de Morvedre (Sagunt) i durant l’Edat Mitjana, Faura
fou comunitat mixta, habitada per cristians i musulmans fins a la
seua expulsió el 1609.
Va
ser Joan III d’Aragó, el 4 de maig de 1473, Faura es va constituir
en senyoriu i fou entregada a la família Monsoriu. Després va anat
passant diversos nobles que la tenien com a senyorio.
Des
de 1885 a 1902 va estar fusionada amb Benifairó de les Valls,
formant la “Vila de la Unió”. Va ser reducte esquerrà durant la
II República i la Guerra Civil, motiu pel qual va sofrir una forta
repressió durant la postguerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada